El cor

Aquesta setmana vaig tenir molta sort, vaig assistir a la conferencia que el doctor Valentí Fuster feia a Barcelona. D’entrada dir que si volgués exposar el currículum de la seva dilatada vida professional, possiblement amb una pagina no seria suficient, però com que soc del parer de que hem de fer els honors a una persona tan brillant com es ell, nomes una pinzellada de tot el que es i de tot el que ha aconseguit: es un metge català bagenc, de Cardona, reconegut arreu del mon pels coneixements i les investigacions que ha fet de les malalties cardiovasculars. Ha estat nomenat “doctor honoris causa” de vint-i-sis universitats d’arreu del mon, es el director de la unitat de cardiologia del Mont Sinai, l’hospital més prestigiós de Nova York; va ser elegit científic distingit de l’associació america-na del cor (reconeixement que nomes s’ha concedit a 15 perso-nes pels seus treballs d’investigació cardiovascular) president de l’associació mundial de cardiologia i també president del centre nacional d’investigacions cardio-vasculars de Madrid. Podríem fer una llista molt més llarga, però el que voldria es parlar també de la conferencia a la que vaig assistir; l’espai era immens, hi havia molta gent i tots estàvem molt impacients per escoltar un home de la categoria de Valentí Fuster. El títol de la conferencia era prou clarificador: Repte del segle XXI, promoure la salut cardiovascular, i la veritat es que la conferencia d’aquest home il•lustre va ser clara i del tot entenedora fins i tot pels que no tenim ni una mica de coneixements de medicina; va durar més de dues hores, però a mi em va semblar molt més curt. El cardiòleg va iniciar la xerrada fent una explicació clara de com es l’inici d’un infart i les causes que el provoquen, fent especial menció al munt de motius, que nosaltres mateixos, li donem al nostre cos, perquè esdevingui la fatalitat. Ell deia que al llarg dels anys, si una cosa ha après, es la estupidesa de les persones, que tot i ser avisats, no fem res per prevenir aquesta fatal malaltia, actualment la primera causa de mortalitat als països avançats. Si be es cert que la medecina ha fet passos gegantins, no es menys cert que aquests han estat en la fase en que ja s’ha descobert la malaltia, allargant la vida de les persones amb medicació; ara be això que es tan bonic, te una cara amarga, i es que com que cada vegada hi ha més persones que estan en tractament i aquestes viuen més anys, aquesta despesa es del tot insostenible els propers anys, per la qual cosa nomes ens queda un camí, i es el de fer una gran tasca de prevenció, però no als adults, que en ocasions ja es massa tard, sinó a la joventut, als més petits, als que encara estan a temps de modificar els seus hàbits, que al cap i a la fi seran els que marcaran el seu futur. El cost econòmic d’un futur ple de malats cardiovasculars es del tot inassumible, i aquest es el motiu pel qual es tan important poder aconseguir involucrar a un gran nombre de persones en aquesta tasca de futur, del nostre futur. Va parlar del sedentarisme, del tabac, de la hipertensió, també de l’alcohol, de l’estrès ….. tans i tans factors que ajuden a que en qualsevol moment, un de nosaltres pot ser “l’afortunat” de patir alguna de tantes malalties cardiovasculars existents, tots en tenim alguna papereta, i ens pot tocar, i toca. El que sap més greu, es que com en tantes coses, cada un de nosaltres hi te quelcom a dir, hi tenim quelcom a fer, i no hi fem res, ens pensem, com deia el doctor, que les coses sempre els hi passa als altres, a nosaltres no ens passarà mai, i anem tan errats, tenim tantes paperetes del premi “gordo” cardiovascular, que som incapaços de veure que en aquesta ocasió el “gordo” no es el de Nadal, senzillament pot ser el principi de la fi de la nostra vida, i si no som capaços de fer res per nosaltres, si que tenim la obligació de fer-ho pels nostres fills, cambiem, millorem, a tots ens beneficiarà.