El català a les Illes

Estava llegint que el TC (Tribunal Constitucional) espanyol, es clar, ha sentenciat que relega el català a mèrit, per poder ser un funcionari balear; fins ara era un requisit, a partir d’ara serà simplement un mèrit; i ens diuen que això es per equilibrar les dues llengües en l’àmbit oficial. O sigui, que a partir d’ara ja no serà necessari saber català per accedir a ser funcionari a les Illes, el que no entenc es com es podrà complir el dret que tenen els ciutadans a adreçar-se a l’administració en la llengua que desitgin, si es poden trobar amb algun funcionari que ni el parli ni l’entengui, el català, es clar. Entenc que si el que realment volen es equiparar ambdues llengües, i que els ciutadans puguin utilitzar la que vulguin, el que han de fer es que pel qui vulgui accedir a ser funcionari, ha de ser obligatori el conèixer ambdues llengües, així tan el català com el castellà estaran en les mateixes condicions d’equilibri. Crec que la decisió es molt senzilla, s’ha de garantir que tothom compleixi la constitució i la llei, i que si un ciutadà vol fer qualsevol gestió amb l’administració de les Illes, ho pugui fer en la llengua que decideixi, sigui català o sigui castellà, i no cal que ara parlem del trilinguisme, perquè com en tantes altres coses, els dirigents polítics d’aquest país, pixen fora de l’orinal, aquí nomes parlem del dret constitucional de que el ciutadà es pugui adreçar als estaments balears en l’idioma que li doni la gana, i l’única via perquè això sigui així, es que totes dues llengües siguin obligatòries pels futurs funcionaris, sense oblidar als actuals. Es conscient l’equip polític de les balears que si no garanteix aquest dret, esta incomplint la constitució?, es conscient l’equip polític balear que incomplir la constitució es una falta molt greu?, que espera el TC (Tribunal Constitucional) espanyol, es clar, a sentenciar en contra un equip polític que incompleix descaradament la constitució?. Sr. Bauzá, en el proper capítol parlarem del trilinguisme.