Dret a …

Darrerament s’ha utilitzat molt, tothom hi afegeix la paraula que més li convé, i així podem veure a la premsa moltes referencies a la reclamació de un munt de drets. Com sempre, es qüestió de dividir, com més dividits estem els “súbdits”, més fàcil els hi es fer la seva als que manen. En realitat que es el que demanem?, uns volem el dret a la independència, uns altres volem el dret a l’avortament, altres volem el dret a un habitatge digne, sense oblidar els que volem el dret a una sanitat a l’abast de tothom …, i tants altres drets que exigim als polítics que estan al front de la nostra societat, i fixeu-vos que parlo de la nostra societat, no del nostre país, ja que al cap i a la fi, el problema es repeteix en menor o major grau a qualsevol racó. El primer que necessitem, es assumir i tenir clar que el que nosaltres hem d’exigir es el “dret a decidir”, perquè mentre no tinguem la possibilitat de decidir, crec que no aconseguirem quasi cap dels drets que reclamem; i perquè?, es molt senzill, mentre no tinguem el dret a decidir que es el que han de fer els polítics en benefici del poble que els ha votat, o sigui nosaltres, ells ens han demostrat que van al seu “rotllo” …., uns diuen aquí retallo el que em sembla (els seus drets no per això), altres diuen aquí munto els “xanxullos” que em sembla (en benefici propi, o de familiars i amics), a més a més altres, en uns moments en que hi ha moltes famílies que les passen molt magres perquè no tenen ingressos, ells (els polítics d’alt nivell) quan pleguen del govern, a més de tenir uns ingressos assignats de vergonya (per l’alt import, lluny del salari mínim interprofessional), encara fan d’assessors d’empreses de primera línia (també cobren), i algun encara diu que plega perquè s’avorreix …, vergonyós. Ja se que tot això que dic cau sempre en un sac foradat, al cap i a la fi els polítics no llegeixen pas els meus escrits, i en el suposat cas de que ho fessin, tampoc em farien cas. Però em nego a acceptar que això no pugui canviar, hem de fer els possibles, hem de fer tot allò que com a poble sobirà tenim dret, perquè els polítics de torn deixin d’imposar-nos la seva voluntat en benefici d’uns quants i en detriment de la majoria; i ara que dic majoria, em fa riure aquesta paraula, tots (els polítics) recolzen les seves decisions precisament en aquest mot, majoria …, la majoria que tenim ens legitima a poder prendre aquesta o aquella decisió, diuen …., si home, i que més, el fet de que governin no els legitima a res que vagi en contra dels “súbdits”, perdo del poble, i més quan estan al poder en base a unes eleccions amb els altíssims nivells d’abstenció que es donen sovint; si no vaig errat les darreres eleccions a Catalunya l’abstenció va ser del 30,44%, i a les darreres d’Espanya el 31,06%; això vol dir que el partit més votat de Catalunya nomes va tenir un 20,54% dels votants del cens, i el d’Espanya nomes un 30,37%; i d’això en diuen majoria?, i això diuen que els legitima a fer tot allò que fan, i que al cap i a la fi, l’única cosa que ens han demostrat es que les seves decisions i els seus silencis, ens han portat on ens han portat …., i encara tenen la barra de dir que estan legitimats. Jo nomes demano el dret a decidir.