Diguem prou

Fa uns dies parlava de la Vergonya Altament Ofensiva, i més recentment de si havíem de tolerar tanta corrupció a la política; la veritat es que tothom hi diu la seva, en funció del que li convé. L’escrit que vaig fer referent a les corrupteles que avui en dia ens ha tocat patir gracies en primer lloc als polítics corruptes, i en segon lloc gracies als que ho permeten, perquè no ens enganyem, hi ha de tot, fins i tot alguns de bons; com deia l’escrit el vaig enviar als partits que tenen major representació a Catalunya, i cap ha contestat, i això en diuen estar al servei del poble, al qual ni es molesten en respondre quan els hi demanes quelcom que no els hi agrada escoltar. Ara s’omplen tots la boca de buscar mesures, ordenances, decàlegs, s’omplen la boca d’un munt de mots que ens han demostrat que per ells, pels polítics, no signifiquen res, ja que de regles de joc ja en tenen ja, però no les compleixen; i ens volen fer creure que les compliran?. Amb les lleis que tenim ha de ser suficient per fer saltar als corruptes, no hi ha una llei que parla de que el qui la fa, la paga?, perquè necessitem mes palla escrita en papers, si tenim normes i no les fem complir, i alguns ni les volen complir, de que servirà fer-ne mes? Tenim un problema de fons, nomes un, i es que no es fa res adreçat a millorar l’habitat, en tot el seu significat, de les persones; els polítics, si son corruptes, uf!!!!, ens faran patir molt, ens exprimiran tan com podran amb tota mena de “xanxullos” i enganys; dels bons, uns quants els mourà obtenir un reconeixement de la seva persona i de les seves obres, i això sovint ens porta a tenir masses “obres faraòniques”, que no serveixen per res, com exemple, recordem algun telecabina a la comarca, alguna estació d’AVE i algun aeroport que podríem dir que son fantasmagòrics, tan per la seva construcció com per la seva situació. I en el mon empresarial, algunes empreses nomes pensen en els beneficis actuals, obviant el cost futur de l’activitat que desenvolupen, i els governs o ho permeten, o en son directament accionistes. Al poble ni ens escolten, fem manifestacions, fem reclamacions, fem assemblees, fem moltes coses, però els polítics ni ens escolten; encara que no ens ha pas d’estranyar, ja que una cosa tan senzilla com es els dictàmens del “defensor del pueblo” o el “síndic de greuges”, no son vinculants, i això perquè?, perquè els polítics ho han decidit així, i si ho han decidit així, perquè serà?, cada persona que llegeixi això que hi posi la resposta que vulgui, i els polítics, si tenen nassos, que responguin. DIGUEM PROU, si els polítics no ens fan cas, diguem prou, i tot aquest esforç que estan fent diferents i gran quantitat de persones de diferents plataformes, que estan treballant amb total coherència i responsabilitat, siguem capaços d’unir-ho i fem, legalment, la feina que els que ara s’anomenen representants nostres, fa masses anys que no fan. Voldria fer publica una doble crida; als polítics perquè es deixin de tonteries i tallin els caps que faci falta per convertir la política en una cosa digna, i als caps visibles d’aquesta lluita dura i pacifica del poble, perquè unim esforços i posem a “rotllo” una societat que mereix un camí molt millor del que ens han portat a fer una colla d’individus que tot i que ells s’anomenen defensors de les persones, massa sovint actuen com a vulgars cacics. Fem aquest pas, fem fora qui ens esta enfonsant, les normes vigents legals ho permeten, i el poble ho mereix.