Dèficit

El diccionari ho explica molt bé, dèficit es la mancança d’un be, diners, menjar o qualsevol cosa. Dèficit públic es quan les despeses fetes per l’estat, govern autonòmic o ajuntament, superen els ingressos. Darrerament la premsa s’ha fet ressò de declaracions fetes pels polítics de diversos indrets d’Espanya, cada un explica segons les seves conveniències, sempre es així, i a més manipulen les dades segons els interessa, perquè no ens enganyem, les xifres son la magnitud més manipulable que hi ha, tot depèn de que vulgui fer veure qui les presenta. Per començar dir que no entenc perquè hi ha d’haver dèficit, escoltin senyors polítics, si no hi ha diners no gastin, es el que han de fer el ciutadans, no? quan parlem de dèficit pressupostari i dels seus efectes econòmics, hi ha qui defensa que això del dèficit es una forma d’estimular la demanda de productes i en general l’activitat econòmica davant de situacions de caiguda del consum i la inversió privats, però el que s’ha demostrat es que no sempre aquestes mesures son eficients, ja que hi ha altres condicionats no desitjats, que poden anular l’efecte expansiu pretès inicialment. Els catalans demanem més dèficit, be el que els catalans volem es una altra opció, però dintre l’estat espanyol, tenint en compte la inferior despesa que l’estat central fa a casa nostra, els hi demanem més dèficit que les altres comunitats, de fet algunes altres comunitats demanen el mateix, perquè serà?, per exemple, els de Valencia demanen més dèficit fins que es produeixi la reforma de finançament autonòmic, home, si fins i tot gent del PP creu que el finançament autonòmic es millorable, a que espera el govern central per millorar-lo? Centrem-nos en les necessitats de les persones d’aquest país, el govern central ha de gastar en cada comunitat la mateixa quantitat per habitant en serveis a la societat; aquí no cal dir que no hi tenen pas cabuda ni parcs temàtics, ni autopistes buides, ni aeroports fantasmes, ni estacions d’AVE de situació incoherent, ni línies d’AVE que no se sap ben be on van o a on ens porten; i per descomptat que no hi tenen pas cabuda ni fraus, ni “xanxullos” ni “sobres”. Possiblement si els polítics, i no ens enganyem les persones en general, gastem amb una total coherència i lògica, possiblement no tindrem necessitat de generar dèficits, també acabarem tenint una economia més sanejada i acabarem sent més persones i més feliços. Ens han venut la “moto” de que tots tenim dret a tot sense importar a qui trepitgem, ni el que destruïm, i així ens ha anat; encara som a temps a rectificar, encara som a temps de fer que els polítics rectifiquin, encara som a temps de no destruir el dema dels nostres fills i nets; fem-ho.