Aquesta vegada va d’idiomes, va de parlar el català a la UE, segons l’article publicat per infoLibre amb el titular de “Els Vint-i-set tornen a ajornar l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec” podem llegir que després de parlar-ne en set ocasions, els vint-i-set no es posen d’acord per tal de que “vint milions d’europeus no siguin discriminats” per raons idiomàtiques.
L’article en qüestió, manifesta que per aprovar-ho es necessària un postura de unanimitat total a l’hora de votar la corresponent resolució. Ja d’entrada sembla ser que el ministre d’exteriors de Luxemburg va dir que “entenia completament que per als espanyols i el multilingüisme, les tradicions són molt importants” encara que considerava que «realment, no era el moment adequat per aprovar l’oficialitat de les llengües”, i afegia, segons el mateix rotatiu, unes frases per a mi molt greus i preocupants “hem necessitat dies per acordar les sancions a Rússia, encara no som capaços de tenir decisions sobre Israel i tenir un alto el foc a Palestina, ¿però aprovem el gallec, l’eusquera i el català?, si al final del dia la gent es pregunta cap a on va Europa, aquesta és la qüestió.
Deia que aquestes manifestacions son molt greus perquè com poden posar-se d’acord amb tot això de les sancions, de l’alto el foc i de les decisions que no prenen? si nomes pel fet de no continuar discriminant idiomàticament a vint milions de persones, vint milions d’europeus, després de set reunions son incapaços de votar-ho favorablement? si no es posen d’acord amb les qüestions jurídiques i financeres: els espanyols diuen que assumeixen la part financera i que es pot aprovar d’acord amb l’article 342, en canvi alguns europeus també tenen dubtes de si es podria crear un precedent per a altres idiomes cooficials, com temen els països nòrdics i de l’est, una altra qüestió es que alguns diuen que s’han de regir per l’article 55.1, i que a més això costarà molts diners, encara que els espanyols diuen que ja els pagaran ells, ho sigui tots nosaltres.
Tenim un munt de personatges a la UE que son incapaços de posar-se d’acord amb un tema tan senzill com es el de deixar que parlem les nostres llegues maternes, això que tots plegats cobren un “paston” i no renuncien a cap dieta, ni a cap cèntim del que legalment els hi pertoca, i que de fet s’han aprovat ells mateixos, com passa arreu dels països i en tots els estaments públics.
Hi per acabar l’article, hi ha un paràgraf que ho diu tot: “ Encara que no siguin idiomes oficials, el gallec, l’eusquera i el català ja es poden utilitzar al Consell de la UE, al Comitè de les Regions i al Comitè Econòmic i Social”. I mentrestant el “Parlament Europeu continua discutint si aprovar-ne l’ús, mentre que l’Escola Europea ha decidit oferir el català com a assignatura optativa”.
Si amb aquest afer, que com qui diu esta dat i beneit, no es posen d’acord, com ens volen fer creure que treballen tot el que es necessari, allò que es diu de donar més del 100% dels seus esforços, per temes tan complexos com els de Rússia, Israel, Palestina … ? ara cobrar a final de mes, si, oi? Imatge pròpia generada per IA de Canva.