Crueltat

Dies enrera, la premsa escrita, va publicar un treball referent a llibres que parlen de botxins i de torturadors. L’article en qüestió, començava dient que els testimonis de torturadors i de les víctimes expliquen com persones normals es poden convertir en monstres sense escrúpols.
Es fan diverses preguntes al respecte: ¿on comença i on acaba la humanitat d’un violador múltiple de nenes bosnianes?, aquesta es una de tantes, i el preocupant es que es diu que la resposta, ja la va donar Hannah Arendt desprès del judici a Adolf Eichmann: “aquests homes no va ser ni pervertits ni sàdics, sinó que van ser i segueixen sent, terriblement i terroríficament normals”.
Ja se que no domino gens la psicologia, i que la meva visió de les coses que passen es molt limitada, però permeteu que us digui que soc incapaç de poder entendre com pot ser que Masayo Enomoto, soldat japonès en la invasió de la Xina, pugues dir: “quan veia una dona en aquella zona enemiga, en el primer que pensava espontàniament era en violar-la; no vaig sentir res ni per haver-la violat, ni per haver-la matat”; o també que Lynn England, carcellera a Abu Graib, pugui dir que: “només ens divertíem” quan parla de les vexacions a les que sotmetia a altres persones humanes.
Desprès de cometre tot tipus d’actes esgarrifosos, sempre n’hi ha que volen buscar justificació als seus actes, i que son capaços inclòs de donar les culpes dels seus actes als altres; la qüestió es intentar fer veure als demés éssers humans, que tot el mal que van infligir als adults i sobretot a la canalla, estaven més que justificats.
En un altre apartat es diu que: “les guerres converteixen homes ordinaris en criminals, per oportunisme, per por i per convicció”. Podríem arribar a entendre que per por, es pugui actuar en contra dels altres, el que si que no es justificable ni hem de voler entendre, ni hem d’acceptar, es el convertir-se en assassí per oportunisme i convicció.
Massa sovint llegim també a la premsa les penes que volen imposar per a determinats individus que no tenen cap escrúpol al volant del cotxe, criminalitzem als que veuen o als que parlen per telèfon, i ens oblidem dels que fumen i dels que porten la musica a tot volum …. contradiccions, però en aquests casos tot i que el mal que fan es important, es sensiblement molt inferior als que amb qualsevol excusa es practiquen a les guerres, que no hem d’oblidar que en nom de qualsevol cosa o ideologia imposada, les fan i desfan els individus que ens manen, i no oblidem tampoc que no es el mateix el fet de que algú pugui fer un acte deplorable per por, que el fet de que n’hi
ha que gaudeixen quan poden infligir dolor o vexacions als que els envolten.
Difícilment aconseguirem el trobar cap solució per aquests actes, si acceptem tot tipus de justificacions amb que ens inunden tots els responsables, els executors i els inductors, que tan culpables son els uns com els altres.
L’article acaba amb paraules de reflexió de Zimbardo autor del llibre l’Efecte Llucifer, el perquè de la maldat: el fet de que qualsevol pugui dir no, es almenys motiu d’esperança”.
Davant del frau fiscal, ens donen molta canya, davant de determinats comportaments al volant del cotxe, ens donen també molta canya …… però quina canya hem de donar als que ens manen i malbaraten els nostres impostos, quina canya hem de donar als que permeten les violacions de persones i sobretot de canalla, quina canya hem de donar als que converteixen a persones normals, persones ordinàries en criminals, i quina canya hem de donar als països que fabriquen artefactes amb els que es tortura i es mata a gent normal i ordinària.
Com sempre malauradament, determinats dirigents no volen aturar-se davant de res, i com sempre malauradament, els més desafavorits, son els que pateixen les conseqüències.