No se pas a que estem jugant tots plegats, estem acceptant fets i situacions que si rumiéssim una mica ens farien posar vermells, no de vergonya però si de ràbia, tindríem que estar emprenyats per la manca de serietat i també de rigor que demostren alguns dels responsables d’entitats de primera línia del nostre país, i no ens enganyem, de qualsevol país; en aquesta llista hi podem posar els noms que vulguem, la realitat lamentablement, es que nomes hem de pensar una mica i segur que tots trobarem diversos noms coneguts.
Nomes tenim que fer una ullada als darrers fets coneguts: tan es parlar de Barcelona, de les illes Balears o del Llevant, el fet es que a tots els llocs hi ha gent disposada a enganyar-nos i a viure molt be a costa dels altres. Parlem del que tenim més proper, una institució catalana com es el Palau de la Musica, ara ens enterem que ha estat espoliat, saquejat, vaja que algú n’ha buidat la caixa, es a dir que algú ens ha tornat a estafar a tots plegats, si senyors, a tots plegats, al cap i a la fi aquesta gran entitat catalana cada any se li donaven molts diners públics, diners de tots.
Ara be, un dels fets que no ha tingut molta publicitat, es que l’any 2002 la Sindicatura de Comptes de Catalunya, va fer un informe del 2000/2001, en el qual es deia que la comptabilitat del Palau tenia irregularitats; i sabeu que es el que més ens ha d’emprenyar? que uns politics diuen que allò era una altra època, que ells no hi eren (però recordem que companys seus si, o be eren a la Generalitat o be a l’Ajuntament); altres diuen que tot i l’informe en qüestió, no es va fer cap tipus de seguiment dels comptes del Palau, se’n foten, no? també hi ha qui diu que com que la comptabilitat estava auditada, no hem de descartar tampoc la possibilitat de que les auditories tinguessin irregularitats. O sigui que ningú te la culpa, però els fets van passar. I sabeu que es molt i molt important per la Generalitat, senzillament retirar la Creu de Sant Jordi a Felix Millet; home, crec que el que tenen que fer, si es que volen donar condecoracions, es ser una mica més curosos, ja que actualment sembla que algunes condecoracions es donen amb molta facilitat; a més voleu dir que hi ha tanta gent que es mereix ser condecorat, a mi em sembla que no; potser tindríem que condecorar a tots els que fan malabarismes mes rere mes per viure, que fan impossibles per donar de menjar a la família. A veure, com podem entendre que es donin diners, milers de diners a algú sense fer cap tipus de control? ens diuen que era una persona molt coneguda i de la que ningú en dubtava, però resulta que es posen un munt de controls per lliurar determinats ajuts a persones necessitades, el que fa que en moltes ocasions les esmentades ajudes arribin amb massa retard. A veure fem un petit càlcul, quantes persones deixarien de passar gana amb el munt de diners que s’han perdut al Palau de la Musica?.
Ara tinc la necessitat de tornar a ser repetitiu, i no puc deixar de demanar de nou a tothom que ja es hora d’exigir responsabilitats, de dir prou, de fer saber a tots els politics que volem ser respectats, que no volem que es riguin de nosaltres, i que aquest control que fan sobre el poble, amb normes i lleis diverses que hem de complir, se les apliquin ells mateixos en tot el que fan; que donen diners al algú, que en facin un control estricte; que fan despeses amb diners públics, que no els gastin en cases de prostitució …. ah!! un incís en aquest afer: sembla ser que el fet de que el causant d’aquesta malversació es drogues, va ser un atenuant per reduir la pena, i si no estic equivocat quan algun de nosaltres te un accident i ha begut o s’ha drogat, aquest acte es considera un agreujant; com hem d’entendre aquest tipus de discriminació? Ens arriben tot tipus de missatges que ens fan memòria de que quan alguna cosa no la trobem be, hem de reclamar, es veritat, fem-ho, i jo hi voldria afegir, i per això faig una crida en veu alta, que quan tinguem queixes, que es sovint, dels politics les adrecem als més propers, als del poble, als de la comarca, per tal de que ells la transmetin als de més amunt, i si no ens fan cas, adrecem-les al Síndic de Greuges i que ell ens ajudi a donar molta “canya” als politics.

