Dues paraules que, individualment, es possible que tinguin poc significat, o si més no un significat esbiaixat, que no ens faria pensar en res en concret, ni bo ni dolent; ara be, al posar-les totes dues juntetes, obren un mon de manipulació, un mon en el que quasi tot esta permès per tal d’aconseguir algun segon de visibilitat a les xarxes, encara que ben pensat la repercussió personal a les xarxes es nul·la, motivat lògicament per l’allau de posts que s’hi a pengen a cada segon transcorregut.
Comencem per “challenge”, anglicisme, els odio, la seva traducció vindria a ser desafiament, repte, provocació, incitació … no cal continuar, oi? es allò de veure qui pot més, qui s’atreveix a anar més enllà del límit usual, coherent i responsable, bajà i perdoneu l’expressió, es allò de a veure “qui la te més grossa” … la inconsciència, la irresponsabilitat.
I continuem per “viral”, si fins fa poc temps era quelcom relatiu als virus, esser unicel·lular que s’introdueix com a paràsit en les cèl·lules i provoca malalties, actualment també es el nom amb que coneixem els continguts, principalment audiovisuals, que es difonen amb gran rapidesa a les xarxes socials. Encara que ben pensat això de la viralitat a les xarxes no deixa de ser un paràsit que provoca malalties, malalties que poden acabar anul·lant la identitat personal de qui les pateix.
Ajuntem ambdues paraules, i ja tenim el fenomen que ha portat la lleugeresa i rapidesa de les xarxes, els reptes absurds, aquells reptes que la gent copia i representa sense solta ni volta, sense saber el motiu pel que ho fan, possiblement sovint, nomes per intentar que, per absurd que sigui, qui el realitza vol demostrar que també el pot fer i millor, o millor dit més arriscat que els altres, això suposo que li fa pensar que semblarà més important, o sigui que de cara als altres serà més ben vist i millor considerat.
Si no es això, hi ha una altra possibilitat, i es que el sistema ja els ha atrapat tan profundament, que ni pensen, nomes copien allò que es diu que et fa ser més … no se com es diu actualment, temps enrere es deia “més xulo” o també “més guay” encara que buscant sinònims, n’hi ha més com “arrogant, fanfarró, fatxenda, insolent, superb …” es una llàstima.
El darrer, o uns dels darrers, es l’anomenat “Superman Challenge” perillós repte viral a les xarxes que ha deixat diversos menors ferits; i això que es? segons l’article de Cristina Oriol a la Vanguardia es tracta de que un jove salta amb els braços estesos, emulant el mític superheroi, altres companys entrellacen els seus braços a banda i banda per sostenir-lo. En les versions més extremes, el participant és llançat a l’aire o cap enrere, multiplicant el risc de lesions greus i, en altres variants, es deixen anar deliberadament els braços, cosa que provoca la caiguda de la persona, a la que li poden provocar lesions, en ocasions de considerable gravetat.
Com hem arribat a aquesta situació? deixadesa per part dels adults, manca de referents, es diu que busquen l’aprovació de l’entorn, del col·lectiu més proper, temen la burla i no volen que els deixin al marge. Sigui quin sigui el motiu, no esperem més, no cal que més endavant en patim conseqüències més doloroses, com diu l’article es fonamental fomentar el seu pensament crític, perquè siguin capaços de jutjar la idoneïtat dels seus actes, al cap i a la fi aquests reptes virals existeixen, hem de donar eines als més joves perquè siguin capaços de jutjar críticament i que no tot depengui d’un trist anunci en algunes xarxes, que ens digui que allò que fan o volen imitar, és potencialment perillós. Imatge de dimitrisvetsikas1969 a pixabay.