Black jack … black card

Tot i que el meu fort no son pas els jocs d’atzar, si que he sentit a parlar del Black Jack, se que es un joc de cartes, amb el qual, qui hi juga pretén guanyar diners. Al jugar-hi, poden passar dues coses, es pot guanyar o es pot perdre; curiosament hi ha personatges que nomes volen guanyar, i son aquest individus els que en un moment determinat van engegar la maquinaria que tenien al seu abast, encara que no fos amb bona fe, per intentar guanyar sempre. Ara sabem que una colla de personatges seriosos i bones persones, amb la finalitat d’afavorir exclusivament als ciutadans, es van inventar un nou joc: el Black Card. Es tracta de tenir nomes una carta, això si marcada per guanyar sempre, encara que en aquesta ocasió, es van despistar una mica, i nomes ells tenien targetes d’aquestes. Son tan bones persones, que quan es van adonar de l’error, van desfer l’embolic ràpidament, en un no res, total que son deu anys utilitzant les Black Card?, i van oferir les explicacions corresponents restituint tots els diners gastats per error. Be, no ha estat ben be així, innocent de mi. Es curiós que en aquest afer de les Black Card, qui jugava la partida amb les cartes marcades, sembla ser que eren els que havien de vetllar perquè tot es fes correctament, nomes ells tenien aquest tipus de targetes, tot i que la majoria a mes tenia un sou de milers i milers d’euros. A raó de les primeres investigacions, diuen que els diners de les operacions fetes amb aquestes targetes, es comptabilitzaven directament a un compte de pèrdues de Bankia, així ningú veia aquestes operacions, ni hisenda, intel•ligents els nois, eh?. Ara el Jutge ja ha posat una fiança als que semblen els inventors d’aquest joc, encara que es curiós que el primer Jutge que es va ficar amb aquesta elit, el Jutge Silva, ha estat condemnat crec que per prevaricació; que segons la Reial Acadèmia Espanyola, el delicte de prevaricar, es quan una autoritat, jutge o qualsevol persona que tingui un càrrec públic, dicti una resolució arbitraria en un afer administratiu o judicial, sent conscient de que la resolució es injusta. Recordem que es el segon Jutge que cau per investigar fraus i corrupció; el primer va ser en Garzón, crec que pel mateix motiu. Curiós. A mi, i nomes en base al funcionament d’aquests tipus de operacions, voldria fer una pregunta als que investiguen aquest afer: han cursat ordres de que es verifiqui si en aquests comptes de pèrdues de la entitat financera, hi ha operacions repetitives i curioses d’altres targetes de crèdit?, a lo millor surt la sorpresa que altres persones també participaven en aquest joc de les Black Card. Encara que en el fons de tot plegat, ens han dit que l’afer de les targetes es “pecata minuta”, es parla de concessió de crèdits sense les garanties ben avaluades, adquisicions per un import escandalosament molt superior al valor del que s’adquiria, etc. …., en sabrem mai la veritat? (Montpeita 1.285 de 04/10/2014)