Beques i ensenyament

D’entrada, tal i com ho llegeixes a la premsa, tot això de les beques que deixa anar l’amic Wert, per dir-li d’alguna manera, sembla raonable; s’ha de revisar el sistema d’accés a les beques, ja que, segons ell, estan vinculades al nivell de renda familiar i no pas al rendiment acadèmic. Si senyor, les beques s’han d’atorgar a tots aquells estudiants que tenint aptituds per estudiar, no disposin d’un nivell suficient d’ingressos; el que ja no s’entén es com pot argumentar que per accedir a la universitat, tinguem dos camins, en funció del nivell econòmic dels qui vulguin accedir-hi. El que el ministre ens esta dient, seria interessant conèixer la nota d’accés d’aquest senyor, es que si un es pot pagar la universitat, no fa falta que sigui tan llest?, i si el nivell econòmic es més baix, l’estudiant ha de demostrar més rendiment acadèmic; això no es baixar encara més el nivell acadèmic dels estudiants d’aquest país? El problema no es nomes el rendiment universitari dels estudiants, no, el problema real dels estudiants d’aquest país, es que durant molts anys, han fet tants canvis en l’anomenat model d’ensenyament (tots plegats, eh!, vull dir que tots els governants del color que sigui) que no se sap pas que es el que pretenen que la nostra joventut aprengui; al cap i a la fi els universitaris d’ara, son els estudiants d’instituts d’anys enrere, i si el seu nivell a l’entrar a la universitat es baix, no ens enganyem, es el bagatge que porten d’estudis previs. I el segon problema de l’ensenyament, es la titulitis; durant molts anys s’ha inculcat al jovent que per ser alguna cosa a la vida, s’havia de fer estudis universitaris; i no es vol acceptar que s’ha malbaratat un munt d’intel•ligència, que es podia haver encarrilat cap a altres camins tan acadèmics com professionals; i ara mateix no tindríem un atur juvenil superior al 50%, perquè actualment no tenen feina ni els joves anomenats “no qualificats”, ni tampoc els “qualificats”; o sigui que tots aquells títols que eren promeses d’alt status social, no serveixen de res, ni lògicament als que no els tenen, ni tampoc als que els tenen. Tan difícil es ensenyar a la nostra joventut allò que necessiten per tindre una vida raonable?, tan difícil es deixar de inculcar a la nostra joventut uns valors que no condueixen a res?, o es que en el fons els nostres dirigents es el que volen?, portar a la joventut per un camí sense sortida, amb beca o sense beca, però un camí sense sortida.